Pe la fèste de la menùte
de Sanda Necòle da Mìre a VVare

Vìine vìine, Tatà bbuène,
Vìine, Amìche de Gesù:
Vìin’a ddà la palandène  (palandène = prosperità, benessere)
A l’amàte fìgghie tù.

Benedìsce cìil’e mmare,
La cambbàgn’e la cetà:  (cetà = città)
A le mìsere marnàre
Uèlde n’ècchie de piatà!  (piatà = pietà)

Mendaggnòle, allegramènde
Mèh! candam’a l’armenì:
Vìine, Stèdd’a l’oriènde,
Com’u Sol’a menzadì.

E chembòrme iìnd’o paìse
T’acchegghìime m-mènz’a nnù, (T’acchegghìime = Ti accogliamo)
Tu ngi-accuègghie m-baravìse  (m-baravìse = in paradiso)
Sott’o Sande mande Tu.


Francesco Saverio Abbrescia
(Libro: Rime Baresi, Vlademiro Vecchi Editore, Trani (BA), 1887)