L’àneme de le muèrte 

L’anima dei morti

M’arrecòdeche come ce ffosse mò,   (M’arrecòrdeche = Mi ricordo)
Tenève sètt’ànne e ssop’o comò,
Mamme tenève na lambe appecciàte,
   (lambe = lampada votiva)
E ssop’a nu cendrìne recamàte,             (cendrìne = centrino)  
Dò fegùre de sande, la madònne,
E m-mènze u retràtte de nonònne.


Iève novèmbre, u mèse de le muèrte,
Che ccudde tìimbe ggnore ca ngi-avvèrte
Ca u u-ànne a ppìcch’a ppìcche va fernènne,
Com’a nna vecchiarèdde ca tène sènne.
        (sènne = sonno)

E cchèdda sère mamme me decì:
«Ce tte v’a ccùrche prìme, stasère iì,
       (curche = corichi)
Sop’a la porte t’appènneche le calzìitte     (calzìtte = calze )
E crà te l’àcchie chìine de chembìitte.     (chembbìtte = confetti)

Pe la breggessiòne de le muèrte,
        (breggessiòne = processione)
Stanòtte s’allàsse la port’apèrte,
E ssop’a la tàuue mìss’asseduàte,
Tutt’u bbène de DDì c’am’accattàte».

Cudde trascùrse iì non u-accapesscève,       (trascùrse = discorso)
Me scìibb’a ccorche ma u sènne no venève,
U core m-bbìitte me sbattève forte,
              (m-bbìitte = in petto)
E ll’ècchie sèmbe fìsse a cchèdda porte.

La lambe tremuàve e m-bbacce o mure,
Facève l’òmbre ndra u chiàr’e scure,
U ssanghe s’affermàve iìnd’a le vène,
Tande iève la pavùre ca sendève.
Velève chiamà mamme e nno mbetève,
Percè penzàve u muèrte me sendève,
Me repetève le stèsse letanì:
Trè Padrenòste e trè Avemarì,
Ma quànne me sckaffàbbe sotta-sotte,
         (sckaffàbbe = ficcai)
Dermìibbe a ssènne chìine fingh’a ll’òtte.

Appène me descetàbbe a le calzìitte,
Menàbbe l’ècchie accòme dò saiìtte:
             (saiìtte = saette)
Iùne stève chìine e u u-àlde sdevacàte,         (sdevacàte = vuoto)
Da quànne mamme u-avèv’appennùte.

Zembàbbe sop’o lìitte a ggamme ngrosce,    (ngrosce = incrociate)
Aprìibbeche u calzètte sènza vosce.              (vosce = voce)
Ce ccose nonn’assève ddà iìnde?…
Chembìitte, nusce, cìggere e semìinde,
  (semìinde = semi di zucca)
Caramèlle, cioccolàte e ssotta-sotte,
Fave arrestùte e ddò castàgne cotte.

Chiamendàbb’a mmamme ca se la redève,
P’ascònne la magàgne ca sapève…
   (magàgne = trucco, imbroglio)
Mò, me sò ffatte granne e qquànn-è u u-ànne,
Mamme, vecchiarèdde, com’a ttanne,
   (com’a ttanne = come allora)
Appìcce sèmbe chèdda lambe ch’u fervòre,
Che cchèdda fèta vère e ccudd’amòre,
  (fète = fede)
Ca l’appecciàve acquànne pecenènne,
Iì m’abbrazzàv’a ièdde a pegghià sènne.

Ah!…quànde velèss’avè la stèss’ètà,
P’avè chèdda pavùre, eppò acchià,
Cudde calzètte a strìssce coloràte,
Chìine de cose bbone e nzuccaràte,
Ca nge facèvene stà la notte all’èrte,
       (all’èrte = sull’attenti)
Penzànne sèmbe a ll’àneme de le muèrte.

Francesca Romana Capriati
(Poesia inedita, gentilmente concessa dalla poetessa)