Quàtte novèmbre 1918 

Quattro novembre 1918

U quàtte novèmbre,
Scernàte de glòrie,
Percè da l’Itàglie
Venì la vettòrie!
La uèrre fu vìnde
Cu pìitte Taggliàne
E ccì non recòrde,
Iè ffìgghie de cane!


La uèrre fu vìnde
Da tè, oh seldàte,
Ce ddìsce u chendràrie,
Da l’àlde iè pagàte!
Fu vìnde la uèrre?
Da cì? Da ci fu?
Seldàte, vengìste,
Vengìste sì, tu!

Le muèrte a megghiàre,
Le vìve ferìte,
E oggne Taggliàne,
Oggnùne…n’ardìte!
  (ardìte = ardito, soldato valoroso)
Requèrde, seldàte?
Requèrde nu grìte?
U grìte o u-assàlde
   (assàlde = assalto)
Ca iìre nu Mìte?       (iìre = eri)

Acquànne gredàve
Nu nome cchiù fforte…
Che ccudd’iìnd’o core
Tu scìive a la morte!
  (scìive = andavi)
Requèrde, seldàte,
La glòrie d’Itàglie?
Requèrde, seldàte
Le cìinde battàglie?

Stà chiànge la Mamme,
La Mamme de tutte,
Stà chiànge la Mamme,
Ca vèste de lutte!
Requèrde passàte
De uèrra vengiùte!
Requèrde presènde
De uèrra perdùte!

Seldàte de tanne,
Seldàte de mò…
Seldàte Taggliàne…
Sì sèmbe n’Èrò!   
(Erò = Eroe)

Francesco Lopez (Zio Cillo)
(Libro: Come se cande a BBare, Tip. Due Stelle, Bari, 1951)